En el període medieval les arnes van tenir una gran millora, es van emprar noves tècniques de fabricació i les van fer més flexibles i manejables. Un guerrer utilitzava armes diferents depenent de si anava a peu o a cavall, o si estava a camp obert o defensant un castell. Els cavallers lluitaven amb espases i llances molt cares, que a part de ser armes eren un símbol de riquesa i poder. Els infants, acostumaven a utilitzar llances, piques i arcs, mentre que per defensar un castell l’arma preferida era la ballesta, invenció del segle dotze, tan letal que dos papes van intentar prohibir-la.
